Entrevista a Francis Garcia Heredia

Avui coneixerem més a Francis Garcia Heredia. De 27 anys és natural de Masquefa i compleix la seva 1ª temporada al F.C.Masquefa, jugant habitualment com a migcentre.

Francis Garcia Heredia– A quins equips i categories has jugat? Vaig començar al món del fútbol als 4 anys, aquesta passió ve de familia ja que tant el meu pare con els meus germans han jugat tota la vida així que podríem dir que vaig apendre a caminar amb una pilota.

Als 6 anys vaig començar a jugar al Masquefa on vaig estar fins els 15 anys gràcies a un gran entrenador que es deia Rafa i em va donar la oportunitat de jugar oficialment i no a l’escola con fins aleshores. M’enrecordo que en aquell temps no hi havien prous nens de la meva edad per fer equip per això sempre jugava amb gent més gran que jo com l’Angel Perez, Valentín Merchan o Dídac Sánchez, per exemple… Durant aquests anys vaig anar pujant de categoria fins a Cadet de primer any, arribat a aquest punt els meus companys ja pasaven l’edat i es va haver de desfer l’equip.

Aleshores al seguent any vaig militar al Igualada juvenil encara que per edat en tocava jugar a cadet de segon any. Aprofito per donar las gracies a tots els companys d’aquell any i en especial als dos entrenadors que em van fer crèixer com a jugador, Joan Clotet i Angel.

Després ja va començar la meva etapa al futbol sala Esperdenya, on vem tenir un primer any de juvenils per recordar, ja que el equip el formavem una colla d’amics de Masquefa.

Al següent any vàrem fer el salt al primer equip i vaig poder realitzar el meu somni, que no era altre que compartir pista amb els meus dos germans, el Jose i el Rafa. La sensació d’estar els tres jugant a la vegada es inexplicable. M’agradaria donar les gracies a tota l’esperdenya perque gracies a ells vaig apendre moltes coses i la meva lista d’amics va crèixer, ja qué més que un equip vem formar una familia. No puc deixar de donar les gracies a Álvaro Pérez i Ivan Fraile Per la seva paciencia ja que em van ensenyar a entendre i disfrutar el fútbol sala.

Als 19 anys en van brindar una gran oportunitat a mi i a un gran amic Ferran Calix, i vam fitxar pel Vilanova Can Tito Nacional A. Aquesta experiència va durar tan sols un any ja que la feina i la meva vida personal no era compatible amb el nivell d’exigència que em comportava jugar en aquesta divisió.

La temporada seguent vaig tornar a l’Esperdenya i vàrem jugar a la Primera Divisió Nacional Catalana. Gràcies al fet de guanyar la lliga vem aconseguir una cosa inimaginable: JUGAR A EUROPA!!! Vàrem quedar quarts del torneig, una cosa que cap equip català havia conseguit abans.

El seguent any vam seguir competint a la máxima divisio i una quants vàrem ser cridats pel seleccionador català per representar a CATALUNYA, una experiència increïble que mai oblidaré. Vàrem participar en el primer torneig de nacions on la selecció va guanyar el torneig contra Perú i em van proclamar el millor jugador de torneig.

En el meu darrerany de fútbol sala vem fer el salt a la Federació Espanyola, a la liga territorial. El resultat no va ser gaire bo ja que el nivell era molt més fort i nosaltres no vem estar a l’altura.

Als 25 vaig decidir deixar el fútbol sala i tornar a la gespa concretament al Riudebitlles durant dues temporades amb els meus amics David Garrido i Didac Sánchez.

L’any passat el Roman Brossa ens va cridar Per formar part de un nou projecte al F.C. Masquefa a Quarta Catalana amb la idea de fer un equip amb gent del poble. Em va agradar i aquí estic!!!!

– Quin objectiu esperes d’aquesta temporada? A nivell de classificació espero que al final de la temporada poguem optar a un dels primers llocs i així tenir la oportunitat de pujar de categoría. A nivell d’equip m’agradaria que poguéssim consolidar-nos com a grup i d’aquesta manera tenir un equip per poder fer front a varies temporades. La joventut de gran part del grup ho faria possible.

– Com et definiries dins i fora del terreny de joc? Dins el terreny de joc sóc una persona impulsiva i molt ambiciosa, anys enrera podría dir que era una mica violent pero els anys i la experiència m’han fet veure les coses d’una altra manera.

Fora del terreny de joc sóc un home tranquil que no busca problemes amb ningú, disfruto de la meva familia i amics tant con puc.

– Quina és la teva principal virtut? La visió de joc

– I un defecte? A vegades em sobra un regat…. jajajaja

– La teva cama bona? La dreta

– Amb quin jugador t’idenficaries? Amb Xavi!!! El meu ídol es Ronaldinho

– Explica’ns més coses sobre tu… el meu dorsal preferit es el 7.

Apartir de la meva etapa a l’esperdenya em diuen Pumuky…. fins i tot a casa (culpa sobretot del meu germà Rafa y del Fofy)

Tinc una mania… entrar al camp amb el peu dret

El meu hobby a part del futbol es la Play

Dins de poc seré pare!!!! I el primer equip del meu fill será el masquefa… sempre que li agradi el futbol…. jajaja

I fins aquí l’entrevista, si voleu podeu seguir-lo a les xarxes socials:

– Facebook: www.facebook.com/francis.garciaheredia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *